Herba gra 53

+

ETNOBOT Alexis Armengol i Rossell 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - de 2007. Aquest pas prète ProFund, per la llur bona voluntat. DITES Populars: 22, 30, 46, 62, 71, 76, 79, 83, 211, 318, 339, 361, 367, 379, 381, 445. ORACIONS: 69, 214, 215, 269, 271. Baga de Picamill, a la Clusa cap Vista el Pedraforca, des de Montgrony Vista aria del Puigmal Vista aria de la zona del Puigmal Vall del Merdnol (un dalt) // vaca xarolesa (a la dreta) Vall del Merdnol (a l'esquerra) // vaca xarolesa (a la dreta) 1. Pn. 2002 - setembre 2. Aigua de Marxn i la seva mare. 2003 - gener 3. Aigua de Floravia (Centaurea calcitrapa) par rentar ferides de les Vaques. S'empren les summitats Florides. Ho diu la Conxita Cortina de Gombr fent-ne oli, bullir fet 2-3 minuts. 4. Pega negra (de les Trementinaires de Tuixn. 2003- gener. 5. Aigua d'Arrn. 2003- gener. 6. Oli (brea) de Ginebre, pel mal de Queixal. Se'n Posen UNES gotes directament sobre l'osca Que fa mal. el Martn Ho. 2003- gener. 7. Arum italicum (fulles) les cremades sobre. La partie de baix s'aplica sobre les cremades superficials i, la de sobre, sobre les profundes (segurament). la Merc Ho, de Santa Maria de Besora. 2006. 8. Herba de l'Engrena: Prunella hastifolia / Prunella vulgaris. fan Se'n banys amb la planta tendra. 2003- gener. 9. Morella Roquera (Parietaria officinalis), par les Truges Que desprn. 2003- gener. 10. Ortigues (Urtica dioica), par depurar les sangs, les im - fulles com les arrels. la Mercn Ho. 2003- gener. 11. Xarop de flor de San. 2003- gener. 12. Per la mamitis (mastite) de les Vaques, se'ls renta el BRAGUER amb sabn. 2003- gener. 13. Par les complicacions Que salut pugui haver desprn. 2003- gener. 14. Per l'apendicitis, en alguns casos, es Donava aigua de Camamilla, tante par com Prendre par les instances (en compreses calentes sobre la zona de l'estn. 2003- gener. 15. De l'Herba Fetgera (Hepatica nobilis) se'n diu tambn. 2003- gener. 16. La Celidn. 2003- gener. 17. Par les Pedres als ronyons salut ha el Mill del Sol (Lithospermum officinale). la Mercn Ho. 2003- gener. 18. Pel cn. 2003- gener. 19. L'Herba de les Morenes n. 2003- gener. 20. El Lluquet. 2003- gener. 21. Perqun. 2003 - gener. 22. "Una poma per les mettre i una pera par les vuit". la Mercn Ho. 2003- gener. 23. Nomn. 2003- gener. 24. La Centaura (Centaurea erythraea) n. 2003- gener. el Jaume Carbonell Ho, de Ripoll. 2000. 25. Un remei per l'anorn. 2003- gener. 26. Pel borm de les Vaques (sinusite amb inflamacin. 2003- gener. 27. Les tranyines ss alcalde de Ripoll ara. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 28. El Baladre (Veratrum album) Sembla haver eStat la causa de la mort d'UNS quants Conills, ja que es barrejava amb l'herba, al segar-la. Potser tamb ha donat diarrees als vedells. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. toca animaux non 29. Quan moribonds o molt Malalt, cal rentar-se muent bs de toca'l. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 30. "La Floravia es troba tante de nit com de dia". calcitrapa Centaurea. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. Se n'empra la branca quan fa Punxes. Es taureau 2 minuts. L'aigua de ventre. 31. L'Ortiga. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 32. Per la mamitis de les Vaques, es banya amb la mateixa llet materna i s'unta el BRAGUER amb llard dols par Vaques, com par cabres, com par Ovelles. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 33. Par netejar les juments Després al Bestiar i, en particulier, un eugues les. 34. Par les Ovelles Que quedaven m. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 35. Pel mal d'Orella va molt b a molt alguns els molesta i Poden morir-ne. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 36. Per desinfectar i fer sortit una Punxa d'Arnol. 2006. 37. Per curar non trencat OS (camatrencat) a les Ovelles, els pasteurs duien maïs non ple de pega. L'escalfaven par aplicar-la sobre la pota trencada, fixaven la partie amb Canyes i benes o draps de vellut. La pega quedava enganxada Durant ms, ella sola s'anava desprenent. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. La pega (feta de Pi Roig i Potser d'Avet i de Ginebre) la venen un Cal Miquel de la Font Viva a Ripoll. 38. Els DRAPS de vinagre s'aplicaven pel mal de coll. Pel mal de Panxa dels vedells, pel fred o la pulmonia, s'aplicava cendra de llenya i desprs vinagre o alguna aigua feta d'herbes. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 39. Pels d'socka escurnol. 2006. 40. Les Trementinaires eren dones de la Van) (Carum carvi), trementina, pega grega, pega negra, oli de Ginebre, oli d'Avet, oli del tifus, etc. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 41. Sant Gil s. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 42. Pel refredat va molt b la Til • la. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 43. Les canalles amigrades prenien Senigrec (Trigonella foenum-graecum) i s'engreixaven i retornaven a la normalitat. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 44. Ara, un Vaques les se'ls dona Cot de prolactina]. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. (Capsigranys) tenen una arôme de molt 45. Els fina Que torna mansuets els gats, Que al Sentir-la deixen els estar. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 46. ​​"ère Encara un Olot un barretines de fer" (vol dir Que Encara pas havia nascut). Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. 47. Perqu, dins non tronxo de Col. 48. L'oli de Ginebre (brea) va bn. 2003. 49. Contra la hipertensi Prendre aigua d'Ortiga Blanca (Sideritis hirsuta). el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 50. Com a depuratiu de les sangs, va b sens rescalfar-la. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 51. L'oli de flic par aplicar a les ferides causades per una vaca, par exemple. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 52. El Grvol (Ilex aquifolium) serveix par un preparar el vesc, o pega, par un ocells atrapar. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 53. La segona pela del Tell (Tilia) serveix par les infectades d'un rentar. L'aigua es fa bullir UNS 2 minuts, i no es por rescalfar. Tamb per la gangrena i pels mals de la pell. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 54. L'essquer s'empra par rebaixar les sangs. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 55. L'Hisop s'empra pel refredat. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 56. L'oli de brasa va b par punxades de tractar Fondes. Es Recull l'oli Que ha caigut sobre una brasa i s'aplica a la ferida. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 57. Par les rampes une les CAMES, o als soutiens-gorge. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 58. Par guarir una ars UNS meurt. De Cicuta n'hi ha de tres menes: de camp [grande ciguë]. De muntanya [petite ciguë] i de riu [Oentanthe fistulosa]. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 59. Per la febre alta, nageoires i tot quan Sembla Que sigui ja mortel, va b posar-soi una torrada amb vinagre embolicada amb non Mocador un peu de cada. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. l'Onofre Valls Ho, de Pardines. 2006. 60. Pels tumeurs de tiroides, va b aplicar-se vinagre ben Calent amb parracs. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. el Xic de Ho de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. 61. Les Ortigues van b non atac de feridura. Cal fregar-les Tendres sobre les pièces paralitzades. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 62. "El mal de cap, el ventre el sève." Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 63. D'Ortigues n'hi ha de 3 classes: Clares i de fulles petites (Urtica urens). Corrents (Urtica dioica). Je les punxen que no, i van b pels nyicris. Cal que en prenguin sopes. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 64. Per la sordesa, aucun salut ha com beure llet de vaca (1L diari) crua, directa de la vaca. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 65. Pel mal de Queixal, alleuja el dolor posar-Clau d'ONU se hi espcie. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 66. Pel mal de coll, va b la pell de la Mangrana. Es fa bullida 3 minuts amb aigua. Queda molt amarga. pot les Granes se hi Vous pouvez également i el Suc de la Llimona. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 67. Un rovell d'ou + el Suc d'una Llimona + 3 culleradetes de sucre roig, pres de aix 2 flics a la setmana, pot allargar la vida. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. Ho practica el seu pare, de 91 anys. 2003- gener. 68. El vinagre amb sal va b cos el. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 69. "A Betlem salut ha 3 nines. cus Una, l'altra fila, l'altra cura les enginyes. Una fila, l'altra cus, l'altra cura el mal tras par Sie el rep. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 70. Par la tuberculose (o tos de gos), va bncia. I Bevent llet de les Vaques directament de la mamella. L'aire de la fred muntanya sana els pulmons. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 71. "No et fis de l'aigua que no corre, ni del gat que no miaula". la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 72. L'aiguafreda de riu pot provocar artrosi, reuma i nageoires i tot pot paralitzar-te. Par exemple, el mestre Salvador Sindreu, de Bolvir, havia quedat parals val beure una mica de vi o Prendre sucs de fruita. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 73. Par les diarrees, cal estar en dejs blanc i Suc d'Aranja (Pomelo) amb sucre roig. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 74. Par fer-se passar el fred, va b de pa s torrat + vinagre + 1 rovell d'ou. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 75. La Ruda de pels bona les nens, par obrir-los la gana [i per fer marxar els CUCS]. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 76. "El bra al fosse" Cal fan descansar quan mal els ossos. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 77. L'Herba Blava (Polygala calcarea) es Donava ja als nens molt petits perqu (de Panxa, de dents). la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 78. Par les pedres a l'orina, s bo la Ginesta (Sarothamnus scoparius) i el Mill del Sol (Lithospermum officinale). la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 79. "El fetge ts tenim l'herba Fetgera (Hepatica nobilis) Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. 80. Remei per la febre dels nens. Cal Banyar-los amb aigua t amb Esperit de vi. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 81. Molta aigua de Tell (Tilia), molt concentrada, enlloc de calmant, s excitant. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 82. Pel cor, pas convenen les fartosseres (conseils). la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 83. "Sap ms el dimoni par vell, Que par dimoni". la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 84. Quan el Marit ET maltracta, POSA una Llimona ben Agulles capolada amb. Serveix d'amulette. pacincia Cal. la Maria Teresa Palau de Planoles Ho. 2003- gener. 85. Contra els cucs Que arriben a la gola de la canalla, es POSA non collerette fet de Donzell (Artemisia absinthium) par fora el coll. cucs Els, aleshores, morts ja surten. la Josefa Planas de Vidr Ho. 2003- novembre. 86. Contra els Dolors reum. 2003- novembre. 87. Contre les sangs fortes, es pren aigua de rel d'Ortiga (Urtica dioica). la Josefa Planas de Vidr Ho. 2003- novembre. 88. Contra el mal de ventre, va b. 2003- novembre. 89. Pel cabell, va b. 2003- novembre. 90. Contre les sangs fortes i els refredats va b. 2003- novembre. 91. Contra els refredats va molt b. 2003- novembre. 92. Contra la bronquitis, es fa a Sant Joan de les Abadesses non Xarop tot i dins UNES posant Saques pinyes d'Avet amb sucre roig. El l. 2003- novembre. 93. Contra la febre va b. 2003- novembre. 94. Per prevenir el c en algun llibre. 2003- novembre. 95. Contra la soledat, salut ha Qui parla amb les plantes com Qui parl. 2003- novembre. 96. Par fer venir gana als nens petits, se'ls dona aigua de Llenciana (Gentiana lutea). Se'ls POSA boc un. 2003- novembre. 97. Contra els nervis d'Abans dels ex. 98. Contra la irritaci. 2003- novembre. 99. Par fer paire millor, va b. 2003- novembre. l'Antoni Picola Ho i Pujol, d'Ogassa. 2007. 100. Contre la tendance. 2003- novembre. 101. Contra el mal de coll, va molt b. 2003- novembre. 102. Par estovar la carn de ca. 2003- novembre. 103. Par une Vaques les Que vedellen, els va b. 2003- novembre. 104. Contra la hipertensi. 2003- novembre. 105. Contre l'encostipat amb mal de coll, va b. 2003- novembre. 106. El millor remei contra la mala circulaci. 2003- novembre. 107. L'Orella d'lia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007. 108. Par purificar les sangs, quan es Tenen grans, par exemple, va b. 2003- novembre. 109. Contra la diarrea, va b. 2003- novembre. 110. Els Ginebrons salut ha anys Que fan moltes bolets i d'altres pas. Venien alguns herbolaris d'Olot un collir-ne. la Josefa Planas de Vidr Ho. 2003- novembre. 111. La Ruda va b. 2003- novembre. 112. Contre les infeccions d'orina, va b. 2003- novembre. 113. repens Del Ranunculus, Que Creix vora els rierols, en diuen Mata-rata. Calia pas aplegar-la junt amb l'herba pels Conills, perqunol. Desembre 2004. 114. Dels fruits de diuen Grataculs, perqunol de Roser Salvatge. Desembre 2004. 115. L'ESSN. Desembre 2004. 116. L'ESSN. Desembre 2004. 117. Una manera de preparar la ratafia n. Desembre 2004. 118. A Sant Romn. Desembre de 2004. prépara le amb de 119. L'oli de flic Hipn. Desembre de 2004. 120. Pels trucs, à part l'oli de flic, va bn. Desembre 2004. 121. Pel mal de Queixal, es fa bullir escorn. Desembre 2004. 122. El (eu-) Caliptus es fa bullir en Un escambell i es Respira par destapar els pulmons. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrn. Desembre 2004. 123. Un remei molt bo per la bronquitis feien Servir aquest oli contra el mal d'Orella, segons Manuel Bassols] 124. Contra el mal d'Orella va bn. Desembre 2004. 125. Un remei per la canalla contra els cucs al ventre n. Desembre 2004. 126. Contra el mal de cap, va bn. Desembre 2004. 127. Contre l'n. Desembre 2004. 128. Contra el mal d'Orella, tambn. Desembre 2004. 129. Par les cremades, bn va de mue. Desembre 2004. 130. Contra la pulmonia i mal de ventre fort, es prépara en una cassola nova, que no hagi Šigut mai trencada, non sofregit de Ceba, i s'espesseix, desprn. Desembre de 2004. 131. L'Herba Blava (Polygala calcarea) es dn. Desembre 2004. 132. Pel mal de Panxa, va bn. Desembre 2004. 133. Par l'herpès zn. Desembre 2004. 134. Per la circulacinol. Desembre 2004. 135. L'Ortiga Blanca (Sideritis hirsuta) va bnol. Desembre 2004. 136. La flor de Centaura va bnol. Desembre 2004. 137. La Maria Llunol. Desembre 2004. 138. L'Hisop, pels encostipats, es fa arrencar el taureau nomnol. Desembre 2004. 139. La Farigola serveix par rentar els mals. la Nnol Ho. Desembre 2004. Ho l'Onofre Valls, de Pardines. 2006. 140. Gent gran, de 80 anys, com la Nnol. Desembre 2004. 141. L'Orenga, la Sajulida, la Farigola i el Romannol. Desembre 2004. 142. El Te de Jardnol. Desembre 2004. 143. Les fulles de Lledoner (Celtis australis) o Cornier, van bnol. Desembre 2004. 144. La Cua de Cavall (Equisetum maximum) va bnol. Desembre 2004. 145. La Snol. Desembre 2004. 146. Les Granes de l'Arnol. Desembre 2004. 147. De la Rosa damascena, la flor va bnol. Desembre 2004. 148. La Lluqueta (Globularia vulgaris) va bnol. Desembre 2004. 149. El Vescarsnol. Desembre 2004. 150. La Pota de Cavall (Tussilago farfara) va bnol. Desembre 2004. 151. La Centaurea aspera (Travalera) va bnol. Desembre 2004. 152. L'Herba de la Cangrena (Prunella hastifolia) va bnol. Desembre 2004. 153. La flor de Corner (Amelanchier ovalis) (amb els brots i fulles Tendres) va bnol. Desembre 2004. 154. Amb l'Arnica montana (flor d'Arnica) se'n fa alcool non par fregues de fer. la Nnol Ho. Desembre 2004. 155. L'alcool de Romannol. Desembre 2004. 156. Per la Cremada del Llamp, va bnol. Desembre 2004. 157. Quan salut ha lnol. Desembre 2004. 158. Par les infeccions del ventre, amb la llengua bruta, sens gana, es fa bullir l'Herba de Cop (Hypericum perforatum) amb la planta de la Centaura, Herba Prima i 3 Pomes (amb pela). Es taureau tot i, quan estnol. Desembre 2004. 159. Contra el mal de coll, es va Bevent aigua de Plantatge Estret (Plantago lanceolata), Plantatge Ample (Plantago major) i casquettes de Romeguera (Rubus ulmifolius). Posen 3 pessics se hi de cada. Es fa bullir 5 minuts. la Cecnol Ho. Desembre 2004. 160. Par fer rebentar els furnol. Desembre 2004. 161. Els Mussols s'emborratxen amb vi bullit. la Cecnol Ho. Desembre 2004. 162. Les berrugues se'n van amb Suc de Llimona. la Cecnol Ho. Desembre 2004. 163. Par les varius, va bnol. Desembre 2004. 164. Hi ha mues remeis bures i singeries en non llibre del segle XVII de Fra Anselmo Que tnol. Desembre 2004. 165. L'Herba Blava (Polygala calcarea) nol. Desembre 2004. 166. L'Orella d'nol. Desembre 2004. 167. La flor de Corner (Amelanchier ovalis) nol. Desembre 2004. 168. La rel de Genciana nol. Desembre 2004. Ho l'Onofre Valls, de Pardines. 2006. 169. La Valeriana nol. Desembre 2004. 170. Les Fulles d 'Arum italicum Que salut ha a SNOL Estiulella. Desembre 2004. 171. Contra les MORENES, nol. Desembre 2004. 172. Pels trucs, nol. Desembre 2004. 173. Les fulles de la planta que en castellnol. Desembre 2004. 174. La Farigola tante es fa en sopes com par rentar ferides, par desinfectar. la Cecnol Ho. Desembre 2004. 175. El Fonoll nol. Desembre 2004. 176. La Mariallunol. Desembre 2004. 177. La Corona de Rei (Saxifraga longifolia) nol. Desembre 2004. 178. La Flor d'Arnol. Desembre 2004. 179. Els brots SNOL de Pi. Desembre 2004. 180. Pels trucs, nol. Desembre 2004. 181. Per l'asma, segons una recepta de Fra Anselmo, es fan bullir Rosa, Malva i Consolva (Symphytum officinale) i, per un embut sobre el pot, es va respirant. La rel de Consolva nol. Desembre 2004. 182. L'Herba Blava (Polygala calcarea) nol. Desembre 2004. 183. Par fer orinar, SNOL. Desembre 2004. 184. L'Hisop tambnol. Desembre 2004. 185. La fulla petita de la Snol. Desembre 2004. 186. Pel mal de Queixal, tambnol. Desembre 2004. 187. La Pulmonnol. Desembre 2004. 188. La confitura de Sanol. Desembre 2004. 189. Pel mal d'Orella es fa bullir Marduix (Origanum Majorana) en una cassoleta de terra amb oli i Tous (3 dents). la Cecnol Ho. Desembre 2004. 190. La Ruda va bnol. Desembre 2004. 191. La Parietnol. Desembre 2004. 192. El Gavarro [Reseda phtyeuma] nol. Desembre 2004. 193. L'Herba del Mal Estrany nol. Desembre 2004. 194. La Viola de Pastor o Herba Fetgera de fa bullida, pel fetge. Bullida amb vinagre, nol. Desembre 2004. 195. D'Ortigues caldria Menjar-ne semper, amb les Patates, par exemple. Snol. Desembre 2004. 196. La Pota de Cavall (Tussilago farfara) va bnol. Desembre 2004. 197. Un preparat refornol. Desembre 2004. 198. La flor de Romannol. Desembre 2004. 199. Les cremades en lluna vella es curen Abans. la Cecnol Ho. Desembre 2004. 200. Par les MORENES, va bnol. Desembre 2004. 201. La Floravia (Centaurea calcitrapa) va bnol. Desembre 2004. 202. La Verbena officinalis va bnol. Desembre 2004. 203. Les Flors dels Cucuts de Muntanya (Primula veris) SNOL. Desembre 2004. 204. Per la febre, va bnol. Desembre 2004. 205. Per la pulmonia, va bnol. Desembre de 2004. 206. Par les nol. Desembre 2004. 207. Per la pulmonia, va bnol. Desembre 2004. 208. Pel mal de ventre, bnol va. Desembre 2004. 209. Par reforn (maig de 2005). 210. Les rames de Boix s'empren par protegir del sol les Plantés trasplantades récents a l'hort. Ho s i ho fa la Llun (maig de 2005). 211. "L'aigua de Romann (maig de 2005). 212. Contra el dolor va bn (maig de 2005). 213. Contra els CUCS intestinaux va bn (maig de 2005). 214. Oracinol. 2007. 215. Oracin (maig de 2005). 216. Ungn (maig de 2005). 217. Ungn (maig de 2005). [Les cabraies deuen ser Esquerdes]. 218. Remei par les cabraies (Talls) als dits. Oli de glicerina de Farmn (maig de 2005). 219. Par les infeccions i talls va bn (maig de 2005). 220. La Ruda d els contra CUCS intestinaux dels Nens petits] 221. Remei contra la urticn (maig de 2005). 222. Remei par curar el foc, inflamacin (maig de 2005). 223. L'aiguanaf va bn (maig de 2005). 224. Un altre remei par curar el foc. Llevat de Forners o farina de Blat amb una mica de vinagre + aiguanaf. Fer-ne una pasta amb Nou Moscada, Doln greix (maig de 2005). 225. Remei par madurar i rebentar els furn (maig de 2005). 226. Remei par pels Prendre espatllats. Flor de Tell, fer-la bullir Que se'n torni per la meitat i desprn (maig de 2005). 227. Contre els fogars (n (maig de 2005). 228. Remei contra la inflamacin (maig de 2005). 229. L'Herba Prima fa orinar. la Llulia Picola Ho, de Sant Joan de les Abadesses. 2007. 230. La flor de San (maig de 2005). 231. Remei per l'engrena i l'aigua al genoll. Miquel de Montgrony de Provat. Doln Greix (maig de 2005). 232. Remei contre l'humour del BRAGUER, ja quan pas raja llet. Arrn (maig de 2005). 233. Remei pels encostipats. Flor de Pi + pela de Llimona o de Taronja. Es fa bullir nageoires Que quedi una mica REE. Ho diu una senyora Que acudeix a la xerrada de Setcases sobre Trementinaires i olis Essentials, el 14 de maig de 2005. 234. Pomada de trementina. Va blvarez de Granollers, à la xerrada de Setcases sobre el Trementinaires 14 de maig de 2005. 235. Remei par treure les angines que va molt i muent bptids]. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 236. Remei gaireb un altra nena Que ténia una atacs de tos (de Can Capdevila). Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 237. Tamb pels flics i el dolor D'ossos. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 238. Remei par baixar la febre. Dues Cébès es mig escaliven (1/2 hora) i s'obren per la meitat. Sal i se hi POSA vinagre, i es Posen als turmells, i s'embenen par sobre. s inofensiu que no pas el bany amb aiguafreda, Que pot fer-los mal a les Criatures Que estan 40 de febre. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 239. Remei par l'Aigua als genolls. Verbena Salvatge (fulla) [Verbena officinalis] es matxuca amb una ma de morter, amb greix de porc, ailettes fer-ne una pasta ben homognol. 2006. 240. Remei par dolor de dit Que ha réfuter flic non i inflat se ha, le sens ferida. Cansalada blanca tallada fina com non papier de fumar. S'embolica el dit de la criatura. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 241. L'oli d'Alls pel mal d'Orella. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 242. Mal d'orelles pel Remei. Oli de Cigales (que ja pas Canten o no se'n troba ara). Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 243. La pols de Pet de Llop (Lycoperdon) va b par talls i ferides, diuen. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 244. Els bolets Que mrgules, Cama-secs (les Oréades Marasmius) i Moixarrons (Tricholoma Georgii). Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 245. Remei pels refredats. Pinyes d'Avet Blanc (Abies alba), de la Molina, par exemple, collida a l'agost, (guants amb). Es desfan i es Posen en capes de sucre roig. Al bouchon de 6 matrices, es Recull tot el i aquest suc Xarop es guarda a la nevera i es pren un cullerades pel refredat. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 246. La resina d'Avet es treu d'UNES bossetes que es fan a la base de del tronc. Surt Un moment i Prou. Cal una pacincia de trementina es Recull d'ONU de haut fet a la partie de dalt del tronc i que es deixa Que vagi quants meurt conformé - UNS. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 247. Ung sens dolor. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 248. Remei par trencar l'herpès: plvora + vinagre. J'oracions. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 249. T par aprimar: Te Verd, Farigola, Camamilla i flor de Tell. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. 250. salsoloides Linum. Herba de les Pedres. Ho diuen i l'Emprèn mues un Gombrn. Maig 2005. 251. El Bn. Maig de 2005. 252. Flor de Sant Joan: Galium lucidum, Galium maritimum, Galium verum. la Llun Ho. Maig de 2005. 253. L'Herba de Mil Fulles (Achillea millefolium) va bn. Maig de 2005. 254. Oli pel dolor: senceres 30 g de Guindilles + n. Maig de 2005. 255. Remei pel cap carregat i xiulets a l'Orella. i, amb Suc de Llimona, es frega la partie de Darrera de l'Orella. 256. pels Remei cn. Maig de 2005. 257. Remei per la pulmonia o els pulmons tapats. Oli de RRCI. Maig de 2005. 258. pels Remei refredats forts. Quan el fosse estn. Maig de 2005. 259. Remei pels refredats de fosse. n. Maig de 2005. 260. Par prevenir les angines: fregar el coll par fora amb Esperit de vi i pas Prendre mai Farines refinades, sucre blanc o llet. Per curar-les, massatge dolorn. Maig de 2005. 261. Remei contra la depressin. Maig de 2005. 262. Remei pels refredats. Sagn. Maig de 2005. 263. Remei contre l'Insomni: Enciam posar + pela de Taronges + Valeriana. Fer-ho bullir 5 minuts i Prendre-ho. Je suis n. Maig de 2005. 264. Par deixar de veure vi. Fer bullir fulles d'Alzina amb aigua, Durant 10 minuts. Colar i Vous pouvez également-ne 12 gotes al vi. la Llun Ho. Maig de 2005. 265. Remei contra la tos bronquial. Fer bullir llet amb Dn. Maig de 2005. 266. Remei par millorar la memn. Maig de 2005. 267. mal d'Orella pel Remei. Un tros de Cansalada sens sal s'aplica ben Calenta Darrera l'Orella. Quan s'hagi refredat es Canvia par altre un. Fins Que se'n vagi el mal. la Llun Ho. Maig de 2005. 268. Sn. Maig de 2005. 269. Remei par curar els brians. A dalt ( "Brin. Maig de 2005. 270. Remei pels bonys dels fosses (d'una bn Maig de 2005.. 271. Remei par treure el mal de ventre de seguida. Es faran 9 creus sobre el llambric i un cada creu es Dirn. Maig de 2005. 272. Remei par les berrugues. Es una parteix Poma per la meitat. Una meitat es menja i l'altra l'ha d'enterrar el subjecte actiu en non lloc que el subjecte passiu ha de conn. Maig de 2005. 273. Un altre remei par les berrugues. Es freguen amb llet de Figuera Durant 9 meurt seguits. el Carles de Ho Picas, 11 D'anys, de les Comes de Gombrn. Maig de 2005. 274. Un altre remei par les berrugues. Fregar-les amb Tous. el Carles de Ho Picas, 11 D'anys, de les Comes de Gombrn. Maig de 2005. 275. Remei par guarir els brians. Caldo de serp blanca. Se'n pren una tassa en dejn. Febrer de 2005. 276. La Floravia va bn. Febrer de 2005. 277. La Menta va bn. Febrer de 2005. 278. La Flor Blava (Polygala calcarea) va bn. Febrer de 2005. Ho diu l'Antoni Picola i Pujol, d'Ogassa. 2007. 279. La Camamilla (Matricaria recutita) n. Febrer de 2005. 280. L'Arrel de Valeriana es dlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007. 281. Pel mal de ventre de la canalla se'ls Donava aigua de Comn. Febrer de 2005. 282. Els Marxn. Febrer de 2005. 283. Per cuinar, s'empren el Llorer, la Farigola, i la Sajulida. Salut ha altres herbes Que sn. Febrer de 2005. 284. La Cua de Cavall (Equisetum arvense) s bona contre les afeccions de l'orina. 285. La Corniera (Amelanchier ovalis) fa baixar la outi. Febrer de 2005. 286. L'Herba Freixurera (Pulmonaria affinis) va bn. Febrer de 2005. 287. L'Herba del Cremat (Arum italicum) va bn. Febrer de 2005. 288. La flor del Lliri Blanc (Lilium candidum), confitada en licor d'Ann. Febrer de 2005. 289. L'ESSN. Febrer de 2005. 290. Plantes silvestres que es Poden menjar: Pixacans (Taraxacum officinale), Xicn. Febrer de 2005. 291. La flor de la Pota de Cavall (Tussilago farfara) s'emprava com a Depurativa, en cures de primavera. Se'n feia u Xarop, tot picolant les flors en morter un, mentre anava afegint una se hi mica d'aigua. Nations unies flic picolades ben, es colava i afegia se hi sucre. la Maria Orriols de Gombrn Ho. Febrer de 2005. 292. Un Xarop de tardor ère el de Remolatxa. Es tallava ben fina la rel sobre una escorredora i posava se hi sucre. El suc que en consortia ère ja el Xarop. la Maria Orriols de Gombrn Ho. Febrer de 2005. 293. La flor de la Ginesta (Sarothamnus scoparius), posada en oli 60 matrices, un i serena sol, bn va de mue. Febrer de 2005. 294. Un altre Xarop de l'ère de primavera del de pinyes de Pi Roig posades en pot non de vidre i cobertes amb sucre. Aquest Xarop va bn. Febrer de 2005. 295. Contra les infeccions d'una pessigada verinosa, va bn. Febrer de 2005. 296. Pel mal de Queixal, es feia non perfum amb flor de San. Febrer de 2005. 297. Les Gavarreres (Rosa canina) van bn. Febrer de 2005. 298. De les Violetes liles se'n diuen tambn. Febrer de 2005. 299. Pel mal d'esquena, va bn. Febrer de 2005. 300. Contra la picor de les Ortigues van bn. Febrer de 2005. 301. L'Herba Blava (Polygala calcarea) es feia Servir contra el mal de cap, i el mal de Panxa. el Ramon Cortacans de Gombrn Ho. Febrer de 2005. 302. Par fer abaixar una tonya del cap, es posava duro non de plata embolicat i prn. Febrer de 2005. 303. Par reforn. Febrer de 2005. 304. Quan els NENS ploren, se'ls dn. Febrer de 2005. 305. Contra les sangs massa fortes, es punxava la pell un diversos indrets del cos amb la fulla de l'Espinacal (Eryngium campestre), par fer baixar la outi. Febrer de 2005. 306. Contra els fogars (Crostes a la cara), la picada Ceba, un vegades, pas de milliards de VA. Febrer de 2005. 307. Par fer fugir les maltempestats i les pedregades, calia cremar Rames d'Avet i de Romann. Febrer de 2005. 308. Les Truges eren UNES cuques que es compraven a les Farmn. Febrer de 2005. 309. L'Arrel d'Espinacal es posava a la Butxaca par un non-esgorrar soi. la Isabel Boixader Ho, de Gombrn. Febrer de 2005. el Jaume Carbonell Ho, de Ripoll. 2000. 310. La Camamilla, la Centaura, la Ruda, l'Hisop, la fulla de Noguera i la Farigola pas faltaven a l'Armari de les herbes que es Collien a l'estiu i s'assecaven a l'ombra. Tambn. Febrer de 2005. 311. Contra les diarrees s'escaldaven les Pruneaux especials par escaldar i, l'ONU seques flic, es pa posava torrat a l'aigua d'escaldar-les. Es prenia l'Aigua i les Prunes. la Isabel Boixader Ho, de Gombrn. Febrer de 2005. 312. Par fer baixat la febre, es posava non Drap xop de vinagre al cap. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombr cremat, xopes de vinagre, a la planta dels peus. Febrer de 2005. 2007 2007 2007

More